2007/05/14

ez doĸ aмaιrυ

Izeneko talde abangoardista 1965ean hasi zen ibiltzen, hainbat artistak osatutakoa, abeslariek eta idazleek nagusiki. Mugimenduak, kultur ezaugarriez gain, osagai politikoak eta sozialak mantendu zituen. Hain zuzen ere, Francoren garaia zen. Berebiziko lan berritzailea egin zuten, euskaraz ordurarte egindako aipagarriena izanda eta mugarri bihurtuz.
Izena, "San Martinen estutasuna" ipuin herrikoiatik hartu zuten, amaiera aldera agertzen den esaldiatik zehazki: "Ez dok amairu" (Ez dago malefiziorik). Jorge Oteizak proposatu zuen izena.
1971an Benito Lertxundi "Ez dok amairu" (Elkar) izeneko diskoa atera zuen, tartean "Zenbat Gera" edo "Urak dakarrena" abesti ezagunak zeudela.
1972an desegin zuten taldea, tartean diktadura amaituta ez zegoela. Ordutik, hainbat partaidek euren ibilbidea segitu dute eta erreferentzial bihurtu dira euskal musika eta kulturaren arloan.
2003an, Korrikako 13. edizioan mugimendua espreski omendu zuten, eta urte hartako abesti ofiziala Mikel Laboak interpretatu zuen beste batzuekin batera.

Partaideak

•J.A. Artze
•Jexux Artze
•Jose Anjel Irigaray
•Juan Miguel Irigaray
•Lourdes Iriondo

•Mikel Laboa
•Julen Lekuona
•Benito Lertxundi
•Xabier Lete
•Jorge Oteiza
•Néstor Basterretxea


Ez dok amairu fue fundamentalmente un grupo musical, se formó en Gipuzkoa (tuvo una gran influencia en Bizkaia), pero también tenían estrechos vínculos con otras áreas artísticas. Entre marzo de 1966 y diciembre de 1972, este grupo hizo frente a las prohibiciones y censuras de la dictadura y trabajó por el desarrollo de la lengua y costumbres vascas que en el franquismo vivieron una de sus peores épocas.
Figuras de la canción y cultura vasca como Benito Lertxundi, Mikel Laboa, Lourdes Iriondo, los hermanos José Ángel y Juan Miguel Irigaray y Joxean y Jexux Artze, Xabier Lete, Julen Lekuona, Jorge Oteiza y Néstor Basterretxea integraron el proyecto o intervinieron de alguna manera en él.

El movimiento nació en 1965 y el nombre fue una propuesta de Jorge Oteiza. El escultor se basó en un cuento popular vizcaino recogido por Resurreción Mª de Azkue que contaba que se había roto el maleficio del trece. Oteiza tenía el sueño de crear un movimiento que uniera todas las disciplinas artísticas con el fin de recuperar la castigada cultura vasca. El ámbito musical fue el que mejor cuajó.
El grupo se deshizo en 1972, aún en la dictadura, y los artistas que lo conformaron siguieron sus propios caminos.

José Ramón Furundarena definió a Ez dok amairu como «un soplo de aire fresco dentro de un ambiente asfixiante».

http://www.argia.com/mendea/hemero/70ezdok.htm

No hay comentarios.: